Serveis d'escaneig làser 3D & models As-Built
Reconstruïm la geometria d'elements i infraestructures mitjançant escàner làser 3D
Alguns dels nostres projectes
El nostre treball basat en la tecnologia Escàner Làser Terrestre, ens permet generar a partir de les dades recollides una gran quantitat de documentació geomètrica mitjançant programari de processament i edició de núvols de punts 3D.
Digitalització 3D de patrimoni - Pont del Diable
ScanPhase escaneja i digitalitza en 3D l'històric pont romà "Pont del Diable" construït entre Martorell i Castellbisbal entre les dues riberes del riu Llobregat, el qual va ser l'únic pont de la vall baixa del Llobregat fins al segle XIV. D'origen romà, va ser construït al voltant de l'any 10 a.C. durant l'imperi d'August, amb una longitud de 130 metres i una calçada ampla pràcticament horitzontal. El conjunt formava part de la Via Augusta, un dels eixos principals de la xarxa viària romana a Hispània que connectava la península Itàlica amb la Ibèrica. Donant continuïtat a la Via Domícia i seguia en direcció a Gades (actual Cadis) paral·lela al mar mediterrani. De l'època romana es conserven els estreps del pont, fets amb grans carreus i un arc triomfal honorífic molt danyat al marge esquerre (extrem oriental del pont), ja del segle II d. C., fet amb un nucli de formigó recobert de carreus sota el sistema constructiu d'Opus Quadratum i que tenia dues pilastres d'ordre corinti. Amb aquest treball es reafirma la importància de la digitalització 3D d'elements de patrimoni arquitectònic i cultural, ja que permet disposar d'elements necessaris per a la seva conservació segons les pautes originals dels seus creadors.
Basílica de la Mercè - Reproducció 3D d'interiors
Escaneig 3D d'interiors de la Basílica dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, sent una de les esglésies més representatives de la Ciutat Comtal.
A partir dels treballs de escanejats de la nau central, laterals i capelles, a més de transsepte amb cúpula sobre el creuer s'ha pogut elaborar una visita virtual 3D.
La Basílica de La nostra Senyora de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel, és una església d'estil barroc situada a la plaça de la Mercè, al Barri Gòtic de Barcelona. Construïda entre 1765 i 1775, obra de l'arquitecte català Josep Mas i Dordal.
L'interior destaca per la seva monumentalitat, mitigada per la seva delicada decoració en estil rococó, amb rics revestiments en marbre i estuc i complicades gelosies a les tribunes altes. La valuosa imatge de la Mare de Déu de la Mercè és una obra gòtica de 1361, atribuïda a l'escultor Pere Moragues.
Escaneig làser d'edificis complets
Projecte complet d’escaneig làser d’edifici de 14 pisos, treball realitzat en un temps rècord de cinc dies enfront de diverses setmanes que podrien ser necessaris mitjançant mètodes tradicionals, tenint en compte una precisió de 4-6 mm.
La informació es va generar com a documentació "Construïda" i els treballs van consistir a captar tots els detalls de l'edifici polivalent: magatzems, tallers, àrea comercial, zona d'oficines, allotjament, zones comunes com cuines, menjadors, reunions, patis interiors. , etc.
Com a resultat, es va poder identificar l'estat de les estructures originals, els canvis realitzats en posteriors reformes i ampliacions i modificacions no documentades realitzades amb el pas del temps.
Els núvols de punt resultants es van ajustar i perfeccionar, preparats per a posteriors abocaments a l’eina de disseny. Cada punt d’exploració anava acompanyat de la seva corresponent fotografia 360, permetent als tècnics observar tots els detalls sense haver de revisar la instal·lació.
Escanejat i digitalització d'aqüeducte romà construït al segle I a.C.
L'anomenat aqüeducte de les Ferreres és una arquería romana que forma part de l'aqüeducte que subministrava aigua des del riu Francolí a la ciutat de Tarraco (Tarragona), capital de la província romana Hispania Citerior Tarraconensis que abastava, en la seva època de màxima esplendor, dues terceres parts de la península ibèrica.
L'aqüeducte va ser construït al segle I a.C. per August i subministrava aigua des del riu a la ciutat des d'una distància de 25 km, Es va utilitzar fins ben entrat el segle XVIII.
Situada a 4 km al nord de la ciutat. La arquería de l'aqüeducte mesura 217 metres de llarg i 27 metres d'alçada màxima. Té dos nivells amb arcs superposats i construït en obra de carreus units en sec. Disten 40 centímetres de desnivell des de la part nord a la part sud, la qual cosa facilitava el discórrer de l'aigua fins a la ciutat.
Els dos nivells d'arcades superposades estaven construïdes amb carreus (opus quadratum). La inferior està composta per 11 arcs de 6,30 m. de llum i 5,70 m. d'altura. La superior presenta 25 de similars dimensions. L'alçada màxima de la construcció és de 27 m. i la seva longitud de 217 m.
Digitalització de túnels en 3D de la zona del Garraf
Escaneig de treballs mitjançant digitalització de túnels làser a la zona del Garraf. Els treballs van consistir en l’actualització del model 3D BIM (Building Information Modeling) existent i la inclusió de l’enquesta dels tancaments tècnics associats al túnel.
La informació es va generar com a documentació "Construïda":
-
Núvols originals de punts mitjançant tècniques d’exploració amb la precisió <7 mm.
-
Núvols de punts ajustats i classificats, que diferencien el paviment i es perfeccionen per obtenir els perfils transversals i longitudinals de les carreteres.
-
Fotografies geogràfiques esfèriques i ajustades al punt de núvols que mostren tots els elements presents a les infraestructures.
Es van generar núvols de punts en format làser original de l’escàner, així com en LAS i LAZ.
Digitalització i reproducció 3D escultures del Museu Europeu d'Art Modern (MEAM)
Scanphase ha digitalitzat la coneguda escultura del Museu Europeu d'Art Modern realitzada per l'escultor austro-alemany Josef Thorak (1889 - 1952), conegut en el seu moment pels seus "grandiosos monuments" i la seva preferència per les escultures neoclàssiques musculoses nues.
El procés de digitalització es va realitzar en tres parts, tenint en compte l'alçada de l'escultura 4m, generant-se un núvol de punts a partir de 4500 frames, necessaris per a poder crear la malla completa de superfície definitiva que va permetre la impressió 3D realista en polímer a una escala de 1:15.
Amb aquest treball es reafirma la importància de la digitalització 3D d'elements de patrimoni artístic i cultural, ja que dóna accés a tots els públics el coneixement i contacte amb obres d'alt valor que abans només es podien aconseguir presencialment.
Impressió 3D històric aqüeducte romà de Segòvia - segle II d.C.
L'aqüeducte de Segòvia és un aqüeducte romà situat a la ciutat espanyola de Segòvia. La seva construcció data de principis del segle II d.C., a la fi del regnat de l'emperador Trajà o principis del d'Adrià. La part més visible, i per tant famosa, és l'arquería que creua la plaça de l'Azoguejo, a la ciutat.
L'aqüeducte de Segòvia condueix les aigües de la deu de la Fuenfría, situat a la serra propera a 17 quilòmetres de la ciutat. Recorre més de 15 quilòmetres abans d'arribar a la ciutat. L'aigua es recull primerament en una cisterna, per ser conduïda a continuació per un canal de carreus fins a una segona torre, on es decanta i desarena, per continuar el seu camí. Després recorre 813 m (amb un pendent d'un 1%). Es dirigeix cap a la plaça de l'Azoguejo, on salva la depressió amb una arquería, que presenta tota l'esplendor del monument. A la part més elevada mesura 28 metres (amb prop de 6 metres de fonaments) i té dos ordres d'arcs sobre pilars. En total, té 167 arcs.
Des de la seva arribada a la ciutat fins a la plaça de Dia Sanz hi ha 75 arcs senzills i tot seguit 44 arcades d'ordre doble (és a dir, 88 arcs). En el primer sector de l'aqüeducte apareixen 36 arcs apuntats, reconstruïts al segle XV per restaurar la part destruïda pels musulmans l'any 1072.
Treballs d'escaneig i digitalització 3D edifici modernista torre Vidal-Quadras
(actualment parvulari del col·legi Dolors Monserdà - Santa Pau). Aquesta eclèctica edificació construïda el 1904 per l'arquitecte barceloní Miquel Madorell i Rius a petició Aleix Vidal-Quadras, s'enquadra dins el moviment modernista, però d'estil historicista, amb influències del nord d'Europa i voluntat de rescatar el romanticisme de l'Edat Mitjana.
A conseqüència d'això nosaltres actualment la veiem l'edificació com un castell, amb una torre rodona de punxa allargada i una altra quadrada amb forma de torre de vigilància. I també és per això que la construcció s'assembla una mica a un dels edificis més emblemàtics de Barcelona, la Casa de les Punxes, que Josep Puig i Cadafalch va construir el 1905.
Exemple de documentació per a BIM, Arquitectura, patrimoni i conservació. Amb aquest treball es reafirma la importància de la digitalització 3D d'elements de patrimoni arquitectònic i cultural, ja que permet disposar d'elements necessaris per a la seva conservació segons les pautes originals dels seus creadors.
Mesures de la presa del pantà de Vallvidrera
Mesuraments làser i digitalització 3D d'infraestructures de la presa del pantà de Vallvidrera - Barcelona.
Aquesta important obra històrica té més de 150 anys de funcionament, en la qual l'arquitecte modernista Elies Rogent va ser qui va dissenyar tant la presa, d'obra vista, com la casa del guarda. Les obres van començar el 1850 i van acabar deu anys més tard. Tot i que la inauguració no va ser fins a 1864.
La presa del pantà de Vallvidrera té 50 metres de longitud, 3 d'ample i 15 d'altura i pot arribar a tenir embassats fins a 18.000 m3 d'aigua. La làmina màxima d'aigua pot arribar als 7.780 m2. La presa acumula l'aigua de diferents rierols de Collserola i antigament la portava, mitjançant una mina de 1400 metres a la Vila de Sarrià.
Amb aquest treball es reafirma la importància de la digitalització 3D d'elements d'infraestructura, ja que permet documentar al detall les característiques de l'obra, inclosos molts anys després d'haver-se construït amb una exactitud i fiabilitat difícil d'aconseguir per altres mitjans.
Escaneig 3D i digitalització edifici modernista torre Vidal-Quadras (1904) - Barcelona.
ScanPhase escaneja i digitalitza el pont gòtic de Vilomara
El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el riu Llobregat ubicat al municipi de l'El Pont de Vilomara i Rocafort. Se situa a l'antic camí ral que anava del Bages cap a «Bàrcino», passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallès.
En temps dels romans, es va substituir el primer pont de fusta per una construcció d'un pont de pedra, el «pont de Vila Amara». Al segle V, durant la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, aquest camí ral probablement va ser un dels camins de penetració dels invasors.
El pont de Vilomara té una estructura similar a l'Pont Vell de Manresa. Està documentat des de l'any 1012, en l'actualitat el pont és una reconstrucció de 1617-1625, realitzada després de la destrucció del mateix durant una crescuda del riu.
Té la forma dels tradicionalment anomenats ponts de «esquena d'ase». Està estructurat en nou arcs de maçoneria de diferents llums, la qual tendeix a créixer a mesura que s'apropen al centre del pont, una gran arcada central, tres arcs al marge esquerre i cinc en el dret. Mesura 130 m. de longitud i els arcs són de mig punt, excepte un que és ogival. Es recolzen sobre ferms pilars; els dos centrals, aigües amunt, acaben en forma rectangular i pel altra banda es veuen reforçats per unes torres rodones adossades.
ScanPhase escaneja i digitalitza castell de Castellciuró (segles VIII - X d.C.)
@ScanPhase escaneja i digitalitza el castell de Castellciuró ubicat al municipi de Molins de Rei, al Baix Llobregat, a la serra de Collserola, molt a prop de l'ermita de Santa Creu de Olorde i del Puig d'Olorda. Actualment es troba en ruïnes, encara que aquestes han estat restaurades, i també fa la funció de mirador.
Documentat el 1066, la part més antiga de les restes d'aquest castell és un mur en opus spicatum (obra de pedres inclinades, alternant el sentit de la inclinació en cada filada) molt ben construït, que podrien ser d'origen visigòtic (segle VIII) o preromànic (segle X) i van ser destruïdes sobre l'any 985 per les hordes sarraïnes d'Almanzor. De les seves restes escasses destaquen un parell de murs i una cisterna enclavada a la roca.
El castell va ser construït on hi havia la torre de Guadallo (esmentada en l'any 998), a 155 metres d'altura i en un lloc bastant estratègic. Està situat en el turó més occidental del ramal que surt del turó de Can Ribes unit, i a molt poca distància, amb el Puig d'Olorda. Aquesta situació fa que tingui una bona perspectiva del curs del riu Llobregat i de la vila de Molins de Rei. Va ser concedit als hospitalaris al segle XII segons consta en un document de 1162 en el que és conegut com «cidro». En 1202 era propietat de l'Orde del Temple.
Digitalització antiga sidreria a Barcelona (Segle XIX)
Digitalització d'antiga sidreria situada a la part antiga de Barcelona (Ciutat Vella) per la seva reconversió d'ús. Els treballs van consistir en generació del model 3D existent mitjançant escàner làser - núvol de punts i la inclusió de detalls que no es trobaven en els plànols originals del Segle XIX. El modelatge final es va realitzar mitjançant Autodesk Revit.
Impressió 3D Rotonda di San Lorenzo, edifici de Planta Central romànic
La Rotonda di San Lorenzo, situat a la localitat de Màntua, Llombardia, és un exemple notable de Planta central o edifici on tota l'arquitectura s'organitza al voltant d'un eix central.
L'edifici es va construir en l'any 1083 sobre les restes d'un temple romà dedicat a Vesta de l's.IV. Segons la tradició, per desig de Matilde de Canossa, com evocació de la Anàstasi (Resurrecció) a Jerusalem.
L'església, un exemple notable d'art romànic, s'articula en una planta central circular, complementat per un absis semicircular El nucli central formada per 10 pilars circulars de maó formant un deambulatori, les dues columnes situades a l'est davant de l'absis són dues antigues columnes amb capitells.
El temple va ser tancat a l'adoració en 1579 a disposició del duc Guglielmo Gonzaga i va declinar amb força rapidesa: primer es va convertir en un magatzem i després, un cop descobert, un pati circular per a ús privat en el populós districte de Màntua gueto jueu.
El 1908 l'edifici va ser expropiat i, després de la restauració, es va tornar a obrir en 1911 i va tornar al culte el 1926. Per tornar-lo a les formes originals probables, es va usar com a model la rotonda de Sant Vaig prendre di Almenno San Bartolomeo.
Centre cultural Casa Orlandai - Visita virtual
Escaneig d'interiors i exteriors de l'antiga escola Talita, edifici que es va construir el 1891, avui convertit en Centre cultura Casa Orlandai.Inicialment propietat de la família Galve, que després de cinquanta anys de reformes continuades (1870, 1891, 1922) va aconseguir que l'edifici tingui personalitat pròpia, en què destacava la riquesa decorativa i el detallisme de les escales i les vidrieres de l'interior.Treballs de escaneos d'interiors i exteriors de les cinc plantes així com façanes. Del resultat dels treballs s'ha pogut elaborar una visita virtual 3D.
ScanPhase digitalitza i reprodueix en 3D escultura La Diosa (1909) de l'escultor Josep Clarà i Ayats
Scanphase ha digitalitzat la coneguda escultura La Deessa (1909), realitzada en marbre blanc per l'escultor Josep Clarà i Ayats (1878 - 1958). Aquesta notable obra es troba emmarcada en el "mediterranisme", terme per designar especialment als artistes plàstics del moviment noucentista de l'ambient català, amb un gran sentit del ritme i volums tersos, trencant amb l'anècdota i amb una gran cura de la forma buscant la bellesa juntament amb la perfecció formal.
ScanPhase escanea, digitaliza e imprime en 3D esculturas de los talleres de Art Bona
Scanphase ha escaneado, digitalizado e impreso en 3D esculturas de los talleres de Art Bona, caracterizados por combinar a la perfección la magia del diseño artístico con la fantasía escultórica de todos sus modelos.
El proceso de digitalización se realizó aplicando la proyección de un patrón de luz y su registro en un sistema de adquisición, teniendo en cuenta que era necesario capturar y reproducir detalles menores de 2 mm. Luego de la generación de la nube de puntos fue preciso elaborar una malla de polígonos considerando los detalles exigidos y los espesores mínimos viables para su impresión 3D en polímero (escalas 1:1 y 1:2).
Con este trabajo se reafirma la importancia de la digitalización 3D de elementos de patrimonio artístico y cultural, ya que da acceso todos los públicos el conocimiento y contacto con obras de alto valor que antes sólo se podían conseguir artesanalmente.
Scanphase digitalitza exemple d'arquitectura indiana: casa d'Eduardo Conde
Scanphase digitalitza els exteriors de l'antiga residència d'Eduardo Conde, exemple d'arquitectura indiana dins del gènere de casa burgesa de començaments del segle XX.
Eduardo Conde Jiménez (Madrid, 1840 - Sarrià, 1914) després de fer fortuna a Cuba es va instal·lar a Barcelona i el 1909 va adquirir la finca de Cal Noyu, començant la construcció de casa a càrrec de l'arquitecte Leocadio Olabarría. Al principi comptava amb dues plantes en les quals, el 1914 es va afegir la tercera.
L'arquitecte Leocadio Olavarria, titulat a l'Escola d'Arquitectura de Madrid el 1892, va desenvolupar gran part del seu exercici professional a Barcelona i va ser un brillant exercici d'eclecticisme que assumeix en una feliç síntesi influències del local alfonsí i internacionals de l'arquitectura hispanoamericana i del estil Segon Imperi. Entre una altra de les conegudes obres d'Olavarría hi ha la residència de Cinquena Torre la qual és un dels exemples excepcionals de l'arquitectura d'indians.
Escaneig Làser 3D: Digitalització serveis tècnics Centre Sanitari per model BIM (Barcelona)
Treballs d'escanejat làser i digitalització dels serveis tècnics d'antic centre sanitari construït a principis del segle XX a l'Eixample de Barcelona. Els treballs van consistir en l'actualització de el model 3D existent i la inclusió de l'aixecament dels recintes tècnics associats a l'edifici.
Els treballs van consistir en la captura de tots els detalls de l'edifici amb escàner làser i com a resultat de el mateix es va poder identificar l'estat de les estructures originals, els canvis realitzats en rehabilitacions i ampliacions posteriors, així com modificacions no documentades realitzades en el temps.
Els núvols de punts resultants van ser ajustades i depurades, preparades per a la seva posterior bolcat en eina de disseny. Cada punt d'escaneig va estar acompanyat per la seva corresponent fotografia 360, permetent que els tècnics puguin observar cada detall sense necessitat de tornar a visitar la instal·lació.